Pintura

Desconnexió

Aquest treball gira entorn de la construcció de la identitat personal i la crisi de la mateixa percepció, especialment influïda per l’ús constant de les pantalles. La pintura parteix d’una fotografia meva, i tot i que podria considerar-se un autoretrat, el tractament que he fet de la imatge s’allunya d’aquesta idea, convertint la figura en un personatge. A la composició apareixen dues versions del mateix rostre, com si fos un reflex, una d’elles es trenca i es desfà com una màscara, mentre que l’altra es distorsiona.
Al centre de l’obra hi ha un quadrat blau elèctric que recorda els errors de pantalla dels ordinadors. Aquest “glitch” simbolitza un error o una fallada que afecta no només la tecnologia, sinó també la nostra pròpia imatge i identitat. He utilitzat colors vius i saturats per transmetre una sensació de món digital i artificial. El treball es completa amb referents personals com el maquillatge i la disfressa, i s’inspira en artistes com Cindy Sherman, que també reflexiona sobre la identitat a través de la transformació del mateix rostre.

Nova vida

Aquest projecte parteix del concepte de l’Antropocè que es planteja una especulació artística sobre un món post-humà. En aquest context, m’inspiro en els insectes observats a la torre dels avis per crear éssers híbrids i imaginaris.
Les dues obres, realitzades amb acrílic sobre llenç, exploren formes orgàniques i colors vius a través d’un llenguatge abstracte i biomòrfic. Cada peça desenvolupa una composició pròpia: una amb una estructura més oberta i dinàmica, i l’altra amb una figura central que agrupa el conjunt. Totes dues dialoguen visualment a través de la riquesa cromàtica i la idea de metamorfosi.
El procés de treball parteix d’esbossos manuals, fotografies pròpies i digitalitzacions que permeten experimentar amb les paletes de colors abans de traslladar-les al llenç. L’aplicació del color es construeix per capes, combinant formes amb relleu i zones de color pla per generar contrast i profunditat visual.

Dualisme

Dualisme és un projecte d’arxiu que explora la moda com a eina d’expressió identitària i de resistència social, centrant-se en subcultures japoneses contemporànies i en la dualitat entre aparença i realitat. A partir d’una recerca visual i conceptual, el projecte analitza com la vestimenta esdevé un llenguatge simbòlic que reflecteix conflictes interns, ideologies i formes d’evasió davant una societat rígida i profundament solitària.

La primera representa un espai íntim, fosc i caòtic, que simbolitza el refugi personal i el desordre mental ocult darrere les aparences. La segona obra, més lluminosa i abstracta, planteja una visió ambigua de llibertat i evasió, incorporant elements simbòlics com la papallona, associada a la metamorfosi, la transició i el món espiritual. Ambdues peces conviden l’espectador a una interpretació oberta, oscil·lant entre la superació i la rendició, i reforçant el concepte de dualisme com a eix central del projecte.

Desgast

És un treball que explora el desgast de la ciutat a través de l’observació dels efectes del temps i dels factors meteorològics en elements urbans com escultures, portes i tanques. Aquests elements sovint presenten motius inspirats en la natura, com fulles i formes orgàniques, fet que evidencia la relació constant entre l’entorn urbà i el món natural. El procés de recerca va començar amb un recorregut per la ciutat, documentant fotogràficament els detalls que cridaven l’atenció, que posteriorment en l’experimentació pictòrica, mitjançant diverses tècniques com l’acrílic i l’aquarel·la. Ha estat un procés d’experimentació i de prova-error, cosa que permet reflexionar sobre com la ciutat integra i dialoga amb la natura, tant a través dels materials com de l’erosió que el temps hi deixa.